Patrimoni autoritza una carretera nova fins el castell de Quermançó De la M-260 al castell. La nova via permetrà salvar els 200 metres que separen el castell de la carretera de Llançà. DANIEL BONAVENTURA.GIRONA n La Comissió del Patrimoni Cultural de Girona va donar ahir el vistiplau a la construcció d´una carretera nova per accedir al castell de Quermançó, que una societat privada empordanesa projecta convertir en un complex turístic. La carretera tindrà escassament 200 metres de llargada, la distància que serpara el castell de la M-260 (que va de Figueres a Llançà), i serà d´un sol carril, amb dos punts més amples per permetre els pas simultani de dos vehicles. Aquesta fortalesa històrica, com a tal, està declarada Bé Cultural d´Interès Nacional i, en conseqüència, qualsevol projecte que l´afecti ha de superar les exigències de la Comissió del Patrimoni. Els arquitectes, historiadors, arqueòlegs, polítics i altres experts que integren aquesta comissió van informar desfavorablement a anteriors consultes fetes per la societat Castell de Quermançó per construir-hi un hotel. La intenció era fer una reconstrucció tipus Ivanhoe del castell, fins i tot amb merlets inventats. Aquesta societat d´inversors, però, torna ara a presentar el projecte revestint-lo amb elements de respecte al patrimoni històric i artístic. Així, han fet pública la seva intenció de recuperar el projecte dalinià d´Orgue de la Tramuntana, i també ha fet saber que consultaran la bilioteca de Versalles per localitzar els documents napoleònics per orientar la reconstrucció del castell seguint el model del segle XIX dels militars francesos. Amb aquests precedents, i després que la societat hagi impulsat unes primeres excavacions arqueològiques al recinte, la Comissió del Patrimoni ha autoritzat l´avantprojecte de carretera, tot i saber que no té altre objectiu que la reconstrucció i explotació turística del castell. El portaveu de la Comissió del Patrimoni i delegat de Cultura a Girona, Joan Domènech, s´ha mostrat sense ambigüitats partidari de «permetre fer compatible el patrimoni amb la rendibilitat econòmica» sempre que es faci amb «un respecte» pel monument. En resposta a preguntes d´aquest diari, Domènech ha reconegut que la intenció dels promotors és presentar també un projecte de petit museu sobre la història del castell per justificar l´obertura com a mínim d´un restaurant. «El castell de Quermançó tira pets a Castelló» (d´Empúries), diu una antiga cançó popular de la zona. I és que la fortalesa, o les seves restes, ja que malgrat la reconstrucció napoleònica està pràcticament del tot derruïda, és una impressionant talaia, un mirador únic sobre la plana empordanesa, situada al cim d´un turó de pendents pronunciats. La Comissió del Patrimoni ha trobat viable el projecte d´obertura de la nova carretera, tot i que per donar la benediccció definitiva s´ha exigit al promotor que presenti la memòria explicativa. Joan Domènech ha precisat que, abans de donar el sí, els membres de la Comissió van desplaçar-se a Quermançó per conèixer de prop el cas. Igualment, ha assegurat que els experts faran un seguiment «pedra per pedra» de l´obertura de la nova carretera per garantir que l´obra serà respectuosa amb l´entorn. En les excavacions arqueològiques s´han recuperat fonamentalment restes del segle XIX de la fortificació napoleònica, malgrat estar esmentat el castell des del 1078.